Perduts entre mar i muntanya
Com ja va sent habitual, per xalar amb els amics i passar una gran jornada s’ha de matinar, i així va ser, a les 7h ens anàvem trobant tots a l’estació de Tortosa, amb motxilles, bicicletes i un somriure excel·lent!!!!
Comença l’aventura, i és que per pujar al tren, ja algun s’equivocava de via, o gairebé se li tanquen les portes per pena!!!
Xuxuuuuu i comença la marxa, arribem després de fer peripècies per entrar lo bon grapat de bicicletes dintre i fer les pertinents apostes de quina marxaria si s’obria alguna porta i es quedaria al mig de la via.
Arribem a l’Ampolla i vinga som-hi mans a l’obra, plantem lo trípode i intentem posar 10 segons, perquè al ser tant lents no arribem a fer-nos les fotos junts!!!jijij Així que càmera amunt, càmera avall trípode per aquí, trípode per allà, al final podem fer la foto de sortida no sense córrer un gran perill que algun volia banyar-se en bici inclosa!!!jeje
Ens decidim a començar ja i arranquem per treure el fred del cos, tot i que algun ja fa rato que el porten agobiadet de calor, així aconseguim fer una enèsima foto i treure’ns roba els més atrevits!!! Prosseguim i anem fent fins arribar al Coll de l’Alba, on ens fem també la pertinent foto del dia!!! La festa esta servida i es que ara ens espera costeta avall!!!! Ja era hora!!!
Arribem a la Tertu, on ens reben amb els braços oberts, i natros que veniem en ganes de guerra se’ns gira la truita…. sempre ho veuràs igual i avui l’intempestiu estava ben humorat…
Amb el refrigeri a sobre, arranquem cap a la Caramella, no abans sense parar al pont roig on ens fem també la pertinent foto!!! Ara ja no hi haurà repòs, tot i d’algun toll que algun inconscient hi passa per dins dues vegades!!! “Jabalinet…..”
Així doncs, arribem a la Caramella on ens canviem i reposem forces per emprendre la segona part del dia, alguns ja havien començat per tal d’arribar a hora de dinar al nostre Refugi de Caro. Anem sortint en tongades i així acabem de recollir tot i emprendre aquesta planet que ens queda.
No obstant i després de fer dues directíssimes ens truquen que hi ha dues gaseles perdudes per aquestes contrades i ens decidim anar-les a vore per tal d’anar més ben acompanyats!!!!jijij
Ais la Mola Castellona què bonica és!!!! I entre riures i xalera, prosseguim i anem fent fins trobar-nos un cavaller sense cavall que arriba per fer-nos el canvi i acabar de gaudir d’aquell paratge tant fantàstic i amb les últimes pluges ens ha deixat!!!!
Anem fent, i ara ja un cop al Coll del Vicari cap al refugi que estem secs!!!! Arribem i com sempre i no canvia la cosa, el nostre guarda ens rep per la porta gran i es que vaja menjoles bestials ens van preparar ell i els seus lacaios!!!jeje Un tracte tremendo i què dir del menjar??? Fantàstic!!!!!
Ha arribat el moment i és que prompte és La Marató de TV3 i per tal de col·laborar, fem el sorteig entre els assistents d’un pernil “pota negra negra negra”!!!! Crec que fins hi tot l’os era negre!!!! I després de les súper mans inocents que vam tenir li toca al Joan!!!! Quina sort lo bandido!!!! Però lo més fort i indignant és que no el va encetar….
Després d’aquesta jornada, toca baixar i recollir bicicletes i cap a casa, algun que altre amb frontal en mà, li toca pedalar una mica més….. quin dia dur però tant fantàstic!!! És tota una festa on hi ha un gran sentiment d’estima entre tots i amb la jornada!!!! Visca el Mar i Muntanya!!!!!
