UEC Tortosa – Trail Running

Aventures i desventures dels corredors de la UEC

Una motxilla d’il·lusions!!!!

17 Setembre 2019 per Jaume

Encara era hivern que algun descervellat, entre cervesa i cervesa, se li va passar pel cap dir que aquest any podríem anar en colla a corre la CANFRANC CANFRANC… i la resta de descervellats que se l’escotaven de seguit van dir que si tot rient i pensant en lo bé que s’ho passarien!!!

Així va ser com ens vam anar apuntat al repte, alguns a la Ultra i altres a la marató, cada un a allò que li venia en gana de corre, al final l’objectiu no era altre que gaudir de la muntanya entre amics, amics amb els que ens agrada corre pel mig del bosc, les crestes i els repetxons, amics de fatiga, companys de batalla, tots bona gent i de bon cor. 

De llavors fins la data hem anat quedant per entrenar i hidratar, de nit, de dia, amb fred i calor. Acumulant quilometres, acomodant-nos als ritmes dels demés, als desnivells, a la duresa del terreny, compartint bons moments i moltes rises, fent EQUIP!!

Agafant forces!!!!

I així que arriba el dia,  divendres 13 de setembre desplaçament a Canfranc, en poc més de 4 hores i bona carretera ens presentem el puesto amb la motxilla plena d’il·lusions, alguns abans i altres després, però tots a l’hora per trobar-nos, recollir dorsals, sopar plegats, descansar una mica. 

La motxilla plena d’il·lusions!!!!

A la mitja nit comença la ultra. Sonant BARRICADA a tot drap  Elena, Carlos, Tara, Sergi, Pere, Oscar, Jaume,  Xavi i Oscar de la Cameta tenim per davant 100 km i 8800+, el que diuen que son “los 100 km mas largos del mundo” i que ens havien de portar a llocs amb noms tant salvatges com el terrenys pel qual transiten, com el Paso de los Sarrios, Pico Collarada, La Moleta, Pico Porron, el Vértice de Anayet, Pico Larraca i el Pico Aspe. Amb un parell de KMV i un doble KMV.

El 70 per cent del recorregut va per damunt dels 2000 positius, per un territori de molta pedra, de mides, formes i colors diferents, en els que costa progressar i en el que recórrer cada un dels seus km requereix de molt d’esforç, esforços que de vegades et deixen KO i no tens més opció que plegar perquè reapareixen lesions o perquè el teu cos avui diu que no. I aquí obrim parèntesi per aquells que no arriben al final però que són tant finalistes com els que arriben, ho són tots, ho són en el moment de que li dediquem temps, robant hores de son i a la família, només per tot això, que es molt, ja som finishers.

El recorregut com dèiem te una duresa extrema, però el que té de dura ho té d’espectacular. Els llocs als que puges, la vista del Pic du Midi d’Ossau, el paisatge de la comarca de la Jacetània, et sents  VIU.  La primera nit passa ràpida, pugem i baixem del Paso de los Sarrios a un ritme alegre i se’ns fa de dia al doble KMV, ja arribant a la Collerada (2883m). Després d’una baixada pel mig d’una tartera del coll d’Ip emprenem la pujada per arribar a la Moleta havent pogut corre abans a cavall de la cresta que separa Ip d’Izas, IMPRESSIONANT. 

Per aquí Monrasin que ens fa unes bones fotos de record ens informa que el bloc de la marató, dels 45km i 4000+, amb Ana Belen, Elena, Karim, Manel, Nando i Moisés, han passat feia una estona..AUUUPAAA!!!! 

Ja cap a primera hora de la tarda arribem a la meitat de la ultra, a Formigal, encara no el Km 50 i ja portàvem 15 hores. És en aquests moments que t’adones que no et pots encantar, doncs saps que ara estàs més cansat, que per davant et queden 50 km més i que no aniràs tant ràpid així que si vols entrar a meta dins de les 36 hores que hi ha per fer-ho has d’apretar les dents i treure de tu el que has anat conreant. I així continuem la ruta per pujar al Vértice de Anayet, tant espectacular com el seu nom però que es deixa progressar prou bé.

Un cop baix, avituallant ens enterem que els maratonians han arribat a Meta!!! Així que ara només quedem nosaltres que continuem fins que ens agafa la segona nit, ara ja gairebé al km 70, per una zona de crestes tant arriscades que de vegades penses que millor passar-les de nit perquè de dia si veus el desplom que hi ha cap avall te cagues damunt!!! I ja superada baixem fins a Candanchú.

OHHHH!!! SORPRESA DE LA BONA!!!! Son les 3 de la matinada i tenim a part de l’EQUIP esperant per cuidar-nos a la segona base de vida. Carlos, Sergi i Jaume ens mimen, ens donen l’escalfor i l’impuls per emprendre els encara no darrers 20 km, però quins 20 km…sobretot els que encara van ser de nit, els que vam haver de recórrer primer sota la pluja i després sobre un rocam relliscós, els km que vam haver de gairebé escalar fins arribar al cim del Pico Aspe…no se si serem capaços de descriure-ho, com a molt podem entonar la cançó de barricada de la sortida quan diu “te preguntarás que coño hago aquí” Però ja superat només ens queda baixar… un repexonet sota la calamarsada perquè no sigui  i ja només ens queden  7 km de ziga zaga caravall fins la meta.

I quin final senyores i senyors…un final per no oblidar!!! A l’entrada del poble ens reben tots els nostres, UEC for ever, i al darrera nostre van cridant i aplaudint, i el seus alentidors crits ens dona les forces per córrer fins la meta, FINAL, FINISHERS!!!! 

Felicitar a totes les nostres campiones que van tornar a pujar damunt del podi.. FELICITATS ELENA FERRERES, FELICITATS ELENA CHAMARRO, FELICITATS ANA BELEN… MOLTES FELICITATS.

FELICITATS TAMBÉ A OSCAR DE LA CAMETA PEL CARRERON i a tu hermano Alberto por el soporte!!

FELICITATS A TOTS ELS FINISHERS, FELICITATS CAMPIONS I MOLTS ANIMS ALS QUE HEU TINGUT QUE ABANDONAR… lo dit, TOTS SOM FINISHERS!!!

Ara a descansar i somiar amb l’any que ve….

Crònica i fotos de Ramon

Crònica de súper Nando

Classificacions

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *