Bretxa Orlando en taxi
El passat cap de setmana 10 i 11 d’agost un grup d’intrèpids i inconscients perduts es van aventurar a fer una volta pel Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut.
A les 2 de la matinada del dissabte sortíem des de Bujaruelo, direcció al Port, aquesta vegada no el de casa nostra sinó de cara al Refugi de Sarradets i per més tard coronar la Bretxa batejada com Orlando per un dels nostres aventurers.
Passat aquest tall del cavaller Roland que en les històries ens expliquen, ens vam dirigir direcció a la Cova Gelada de Casteret, on un dels participants s’hi va acostar per endinsar-se en aquest indret que la natura ens dóna l’oportunitat de deixar comparteix i ens deixa conèixer.
D’aquí i després de si uns pujaven o els altres baixaven, vam arribar al Refugi de Góriz, on vam aprofitar per menjar i un poc i refrescar la gola.
Al cap d’una estona ja ens dirigim cap al Llac Gelat als peus del tercer cim més alt del nostre Pirineu, el Mont Perdut. Una part del grup s’hi va acostar per fer el cim, travessant l’escopidera i enfilant la seva tartera. Un altre aventurer es va acostar al Cilindre, on s’havia de fer una petita grimpada d’uns 15m molt senzilla i on es pot descendir fent un petit ràpel, no obstant no hi havia corda així que va tocar desgrimpar a la baixada. També, i donar les gràcies a un crack per esperar a sota al llac, guardant les motxilles per enfrontar aquestes pujades més solts.
D’aquí ens vam dirigir cap al Balcó de Pineta, on ens esperaven un parell de desgrimpades que ens van retrassar un poc, però que vam xalar de valent!!!!
Arribem sota el Llac del Marboré, on vam aprofitar per dinar i continuar cap al Refugi de Tucarroya d’allí, gaudir de la súper baixada “poc tècnica” per arribar als peus del Hourquette d’Alan i després afrontar la baixada cap al Refugi des Espuguettes i refrescar de nou les nostres seques goles, abans d’endinsar-nos en la última baixada del dia cap a Gavarnie on ens esperava un bon soparet i un llitet per a descansar i afrontar el dia de demà amb forces.
Ens despertem i l’aigua i el mal temps es van fer evidents i no vam poder fer el que ens havíem proposat, així doncs, esperem als taxis fins les 12h i ens dirigim de nou cap al Port de Bujaruelo, per baixar cap al seu Refugi i tornar cap a casa.
Un gran cap de setmana amb uns companys que estan més forts que el vinagre i que amb ells els kms són més fàcils i pareix que no siguin ni complicats.
Moltes gràcies per ser un gran equip i sempre estar allí per animar-nos i seguir en pas ferm endavant!!!!