UEC Tortosa – Trail i Btt

Ahir diumenge vam gaudir de la clàssica travessa integral de la serra de Cardó i del Boix. Així, i ben d’hora ben d’hora, les 5:30h del matí ens reunim tots i ens repartim amb els cotxes per pujar cap a Rasquera, on, puntuals, arribem i ens trobem amb el grup que ens esperava allí. Fem el repartiment de la beguda isotònica per tal de poder refrigerar-nos bé i que no patim d’una possible falta de sals i també agafem alguna mandarina i maçana recent collides la tarda anterior i que ens ajudaran a continuar amb forces amb el recorregut.

Ens fem la fotografia de sortida, i encenem els frontals, cap amunt s’ha dit!!!! Arribem a l’ermita i ja ens posem dintre del sender, on alguna que altra vegada algú del grup fa colar als altres mentre ens quedem mirant i rient d’aquests errors…. som així de fotedors….. El vent, la boira i el plugim fan que les temperatures baixin i deu ni do quin fred!!!! Ens anem esperant en llocs i raconades, per tal d’anar reagrupant-nos i procedir tots junts. Així arribem a la Llacuna, on ens esperem a la vora de la porta del mas ja que s’ha fet un poc de tap per la part anterior del grup. Vinga som-hi tots junts, i ara ja ens podem treure els frontals, sortim a una de les parts més tècniques del recorregut, degut a estar banyat i amb alguna que altra desgrimpada i també amb l’ajut d’un company de l’entitat que fa uns anys va posar una cadena per ajudar a superar el pas. Moltes gràcies!!!!! Arribem ja sota el refugi de la Font del Teix, gaudint de la zona de repoblació de la Teixera de Cosp i veient aquests arbres tant bonics que hi ha al territori. Ara sols ens queda la pujadeta i arribem al refugi, la gana esta feta i ens hidratem bé també!!!! Sortim i cap a la font on algun ompli la cantimplora. Ara sí, en precaució degut a la boirada que portem i que és una cresta on el sender es difumina molt degut a la cremada que hi va haver última fa uns anys i la vegetació que hi ha no facilita el seguir una traça bona. Arribem al Portell de l’Infern on ens creuem amb uns quants corredors que també han aprofitat el dia per sortir a estirar les cames, el terreny un cop arribes aquí ja és més favorable, amb no tanta roca i pedra i més còmode al xafar. Ens reagrupem i fem l’atac a la Creu de Santos, el cim més alt de la travessa i que sols 2 abanderats el fan, ens fem les fotos corresponents i el selfie i continuem, aquí ja feia una horeta que ens queia una aigua neu i aquí ja apretava, les mans estaven “baubes” i bfffff per prémer el botó de la càmera…… Quin fred, no parem molt i continuem amb la marxa, un parell de desgrimpadetes més i ara sí, entrem al terreny més dur de tota la travessa, ja que banyat, i amb el plugim les nombroses arestes de pedra que hi ha, ho fan més difícil de procedir amb un bon ritme.

No obstant, anem fent i a un bon ritmet anem fent, reagrupant-nos cada quan trobem algun abric per tal de poder-ho fer, ja que el vent, l’aigua, neu i fred fan una mescla explosiva.

Gairebé al arribar al Mas de Solsona, el vent fa marxar la boira poc a poc i podem gaudir una mica més del paisatge. Arribem al Mas, on hi ha una cisterna, i on una de les persones del grup ens diu que un avantpassat seu es deia Solsona, aprofitem per fer-nos una fotografia i continuar, juntament amb una gran argelaga, la qual esta increïblement florida i bonica, llàstima que punxa com una agulla!!!!

Continuem i ara sí, estem a tocar tocar del refrigeri mític del Coll de Xeta, on arribem i aprofitem per animar als que van darrera a mesura que van arribant. Aprofitem i fem el segon esmorzar, o millor dit, vermut, i sense molta demora ja que ens estem quedant gelats degut al vent i mullats que anem, i encarem cap a Cabrafeixet on un sender ens lligarà ja d’alt amb el GR192 i ja no amollarem fins al final. Aprofitem i fem el cim de la Mola de la Boinaca aquesta parella de dos que som com a renacuajos i ens diuen, aquelles dues pedres és un cim i natros cap allà, aquelles dues pedres són una fita, i natros la coronem, aquelles dues són maltes i ens les bevem!!!!!

No sé si havia dit quin fred, feia, però deu ni do, i per tota la cresta i sense cap bosc que ens protegeixi….. mareta meua!!!! Arribem ja als ventiladors de sobre de Bitem, on receguim el GR192, el qual ens porta ja al Pouet de l’Amorós, ara ja tenim tota la feina feta, i sols ens queda gaudir del vent i el terreny que és bastant més agraït.

També ens parem a veure les vistes de del nostre delta, ja que el vent ha aclarit el dia i ens regala una estampa fantàstica!!!!

Passem pel barranc i ara ja de cara a l’Alentar, on la gran secretaria, després d’unes trucades arriba fantàsticament bé al lloc, i on fem algunes que altres piruetes per sortir d’allí, ja que ens trobem amb un altre cotxe de cara que venia a recollir la segona part del grup, i així poder anar a dinar tots junts tot i que seguint amb la tradició del dissabte gairebé s’ajunta amb el sopar!!!!!

Quin arrosset tremendo mos brinda la Macu i què dir del fricandó i les súper borraines en mató i mel!!!!! Fantàstic final de festa i amb una aventura més per comptar!!!!

Aps i no em volia deixar als súper btteros que se van currar una mega volta que no va deixar a ningú indiferent. Van sortir ben d’hora, bueno, amb alguns minuts de retràs ja que els llençols se li van apegar a algun, i de Tortosa, via verda fins l’estació de Benifallet, d’allí per la vora del riu fins creuar el pont del Llaguter i una altra vegada pel costat del riu fins l’últim repexó per sortir al desviament de la carretera nacional amb el poble de Rasquera, on van aprofitar i van fer un esmorzaret calentets i recuperant calor degut al fred que feia de bon matí. Aleshores venia el sofriment, amb tobogans amunt i avall per poder arribar fins Tortosa, amb alguna que altra fotografia, i amb una millora del temps increïble, i sense tant de vent!!!!!

Moltes gràcies per esperar-nos i poder compartir el plat a taula als tardons dels marxantes!!!! Sou / som una gran família!!!! I esteu més forts que el pebre!!!!!