UEC Tortosa – Trail i Btt

El diumenge a les 5:30 del mati vam quedar 14 valents i jo, per fer la ja clàssica Rasquera Tortosa. Per als que no l’hagin fet mai els diré que es una travessa d’uns 32 quilòmetres, aproximadament amb 2000 metres de desnivell positiu i per un terreny de mal xafar bastant tècnic. A les 6:15 desprès de les salutacions de rigor amb els nostres amics de Miravet i Mora que ens acompanyen, fem la foto de rigor a la font de Rasquera.

I…. Emprenem la caminada sempre en pujada  en direcció a l’ermita de Sant Domingo, passem per la Llacuna, direcció Cosp, parem al refugi i fem un mosset. Desprès de esmorzar sortim del refugi i gelats de fred emprenem la pujada en direcció la Creu de Santos, no sense abans omplir d’aigua a la font que hi ha a tocar del refugi, dons estem al quilòmetre 8 i fins al 32 no tornarem a trobar aigua. Un cop a la Creu de Santos les vistes son espectacular i el terreny  tècnic de veritat, tens que estar atent per no fer-te mal als turmells o pegar cap puntada a les pedres. Tot i que les previsions deien que faria vent, aquest any vam passar per la cresta sense gaires dificultats . Arribem al  mas de Solsona, on parem a fer fotos un cop més a l’espectacular cisterna, a partir d’aquí el terreny és més corredor i arribem a  Xeta en un obrir i tancar d’ulls.  Tornem a parar una estona per menjar, estem al km. 18 i les cames comencen a demanar més gasolina.

Creuem la pista i seguim recte per  la sendera que ressegueix lo cable del pastor elèctric,  que ens porta pel costat del morral,  anem remuntant fins trobar el GR que puja del Perelló. En un parell de quilòmetres  el GR159 ens porta al cim  de la Boinaca, d’aqui tenim una vista del Delta espectacular. Un quart més i ja som als ventiladors de Bitem, els primers que van ficar, que ara pareixen menuts. Ens fiquem tots a mirar si veiem Mallorca,  uns diuen que si els altres que no. Algú fa una foto panoràmica i me fan desaparèixer una mà.

Seguim endavant, passem pel pouet del amorós, i de seguida el Gr. ens fica per dins del barranc, així anem protegits del vent que ara si bufa en certa força i ja estem al Alentar. On el nostre amic Mauro ens esta esperant per fer-mos la foto de grup i arreplegar si cal, algú que vagi molt cansat, com ara un servidor.

Els més valents comencen a córrer pel maleït asfalt que en 4 km ens portarà al Coll de l’Alba, on tenim els cotxes que els nostres amics Cèsar, Silvia, Rosa i Oriol ens han portat i ….. com no fem la primera cerveseta. Es una travessa dura, però molt bonica i salvatge . A les 15:00 fem el dinar de germanor a la passarel·la i ja pensem el any que ve….