UEC Tortosa – Trail i Btt

Aventures i desventures dels corredors de la UEC

Crònica TRAIL: RASQUERA – TORTOSA (21 de gener)

2 febrer 2018 per Neus Domingo

Avui tocava matinar, i el despertador va sonar ben d’hora per tal de llevar-nos i anar al punt de reunió, un cop ens vam reunir tots els valents, cap amunt a Rasquera, el vent ens acompanyava i ens feia gaudir un any més d’aquesta bonica sortida.

A les 6h del matí puntuals, tret de sortida i aquí ja vam començar a sofrir el principi tant vertiginós d’aquesta travessa. Ens reagrupem tots un cop carenem, dintre un clot on esperem als més ressagats, com no en Manel, jejejej A partir d’aquest moment, ja comencem a veure la sortida del sol que ben poc a poc es deixa entreveure a l’horitzó, amb una estampa increïble. Sol roigenc dia d’aigua o vent, no se qui es va inventar aquesta dita però ja tenia raó.

D’aquí fins perdre’ns passat la llacuna, una part del grup, encoratjats i molt creguts al guia que en aquell moment portaven davant, sort de Xavi que ens va venir a rescatar, però així vam fer uns metres més ja que estan més forts que el pebre mentre un servidor s’arrossega….. Una altra vegada reagrupats ara ja sí de camí cap al refugi de Cosp on ens esperaven uns grans amics, un dels quals se’ns va unir fins al final i els altres ens van acompanyar fins la Creu de Santos.

Un cop em recuperat forces, vuelta al ruedo, i cap a Cardó i les fantàstiques vistes. Sortim del refugi, omplim aigua a la font i un cop carenem veiem com a quatre amics la brisa els tira fins hi tot fora la sendera. Precaució i mirada al frente, tots junts i anem fent fins arribar al punt més alt de la Serra de Cardó i del Boix, on parem i intentem fer-nos unes fotos, dic intentem perquè amb aquell oratge deu ni ja prou feiem d’aguantar-nos drets.

Aquí ens despedim de dos grans persones, que ens abandonen com ja tenien pensat i marxen cap a Cardó on tenen el cotxe. Els altres, amb pedres a les butxaques, continuem amb la sortida, on un cop agafem la cresta ens obliga a anar per sota ja que per dalt és impossible i se’ns emporta. Llavors arribem al pou del mas de Solsona on ens tornem a reagrupar i tirem cap a Xeta, on pararem un altre cop a fer un refrigeri. D’aquí ja veiem el final, no obstant, una part del grup, es torna a perdre i després d’un crit tots menys 2 atrevits que segueixen endavant refan el camí per pujar a Cabrafreixet, última pujada de la sortida i que ens acaba de posar a tots al lloc, un cop dalt veiem 2 perduts o cabres boiges que anaven pasturant sense líder i que es tornen a acoplar al grup. Són forts i uns bandarres, així que no patiem per ells i de fet, al trotet al trotet van fent i obrin forat fins al Pouet de l’Amorós, on ens esperava un crack, per fer-nos d’escolta amb el cotxe fins l’Alentar i els més valents fins al Coll de l’Alba. Ara ja, tots als cotxes, i cap a dinar, que l’arròs ens espera i no el deixarem passar. Un any més, una gran sortida, tècnica i amb uns grans amics!!!!!

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *